Crims.cat

Notícies

Món Negre. Notícies

Assabenta't de tot

Jordi de Manuel a Llegir en Cas d'Incendi (14/2/12)

15.02.2012 | 12:53 hores | 0 Opinions

Més de 180 novel·les negres en català en els darrers deu anys, pràcticament una vintena per any. La proliferació de la traducció en català d’obres estrangeres. La publicació de múltiples assajos sobre la temàtica, com La cua de palla, retrat en groc i negre. La consolidació dels espais de difusió (Negra y criminal, La Bòbila). I l’aparició de noves col·leccions que arriben amb empenta, com crims.cat. D’una simple ullada, sembla que el gènere de la novel·la negra en català té bona salut. I com que matar en català té el seu públic, la BCNegra no ha volgut perdre l’oportunitat de reunir alguns dels narradors negrecriminals en català.

Jordi de Manuel acaba de publicar La mort del corredor de fons (Edicions 62), l’últim cas del ja conegut inspector Marc Sergiot, que busca la relació entre el cas d’unes restes humanes que ha trobat un metge jubilat mentre corria per Collserola i un seguit d’assassinats en sèrie que sacsegen la xafogor estival. Malgrat estar bregat en la matèria -aquesta és la setena entrega de l’inspector Sergiot-, Jordi de Manuel reconeix que els salts de temps narratiu que ha emprat en la sèrie, forçats majoritàriament per la pròpia vida de la publicació dels textos, poden despistar el lector. No obstant la dificultat narrativa, els seus personatges són difícils d’oblidar, com els protagonistes del darrer títol, on convergeixen els camins de tres homes: Hakim, un jove marroquí que arriba a la ciutat fugint de la misèria; Leo, un petit delinqüent de la ciutat; i Zoran, un georgià immers en el crim organitzat. Tres homes amb vides al límit que es veuran obligats a enfrontar-se a una història dura i trepidant. “M’agrada que els meus personatges caminin per l’abisme. Això em permet analitzar moralment la societat. Penso que, en el fons, és precisament això, la novel·la negra”, assegura De Manuel.

La novel·la negra va més enllà. “Els autors de novel·la negra no resolem dubtes, plantegem preguntes”. L’afirmació és de Vicent Usó, que s’estrena en el gènere amb La mà de ningú (Proa). I ho fa a la seva manera, sense necessitat de detectius ni policies, fent puntes de coixí amb sis personatges ben trenats, que al llarg de la història encaixaran perfectament com les peces d’un trencaclosques gegant. “S’estableix un doble joc, on cal descobrir l’assassí, però també la víctima”, a la qual pertany la mà amputada a l’alçada del colze que un pagès d’un petit poble del nord de França ha trobat al mig del camí mentre passejava el seu gos. La història es genera en un fet real ocorregut a Europa. “La novel·la negra és evasió pura i dura, però també incorpora un element de reflexió i d’anàlisi molt potent. I això, que agrada molt als lectors del gènere, és alhora un gran repte per als escriptors”.

 

Natura quasi morta (Edicions 62/Alfaguara) també suposa la primera incursió al gènere negre de Carme Riera, autora amb una llarga i consolidada trajectòria. Per a Riera no ha estat gens fàcil. “A tots aquells que consideren que la novel·la negra és un gènere menor, els diria que estan del tot equivocats. És dificilíssim, i admiro a aquells que s’hi dediquen. No pots perdre detall, no pots prendre el pèl al lector, necessites una llengua que sigui funcional… Per a mi, tot això ha estat un gran repte”. Ho ha estat tant que, de moment, no es planteja tornar-hi. Natura quasi morta busca respostes a la desaparició d’un alumne d’intercanvi de la UAB, una desaparició literària basada en una desaparició real que Riera va viure com a professora al campus, i que encara no ha estat resolta. “En certa manera he escrit aquesta novel·la per explicar aquella desaparició, com a ham per si algú ens podia dir alguna cosa més”.

La cara menys coneguda és la de la Marta Banús, a qui algú va dir quan era jove allò de “primer viu i després escriu”. S’ho va prendre al peu de la lletra. No ha estat fins passada la cinquantena quan s’ha plantejat que potser ja ha acumulat prou experiència per començar a plantejar-se escriure narrativa. El resultat és El safareig dels morts (Columna), una novel·la negra amb tocs costumistes que situa l’acció en la colònia de Can Bartet. “En una visita a la colònia vaig sentir-me fascinada per com havien viscut les gents que les habitaven, i vaig decidir a explicar-ho, però a través de la novel·la negra”. De la idea neix l’inspector Esteve Ruscalleda -”ens hem fet molt amics, amb l’inspector”-, que arribarà a Can Bartet per investigar l’assassinat de la majordoma del mossèn.

A banda de les obres, els autors i el gènere, hi va haver una profunda reflexió sobre la llengua catalana en la novel·la negra, i l’eterna pregunta: és un handicap escriure en català? Jordi de Manuel no ho dubta: “Escriure en la teva llengua és un plaer, mai un handicap. Ara, si la pregunta és si fent-ho tens problemes per arribar a un major nombre de lectors, la resposta és contundent: sí”. Vicenç Uso és del mateix parer, tot i que reconeix que cal admetre que “l’oferta d’avui és més variada que mai, de bon tros. Per tant, queda per recórrer molt camí, però hem avançat moltíssim!”. I en aquest progrés constant s’ha forjat una literatura que no té res a envejar fora, com recorda Carme Riera: “tenim un potencial d’autors molt bo. El problema és que no tenim lectors en català. Són vostès els que han de demanar llegir en català”. La pilota és, doncs, a la teulada del lector.

Laura De Andrés Creus

Font: Llegir en Cas d'incendi

Opinions

Hi han 0 opinions disponibles.

Connecta amb nosaltres

Newsletter
Dona’t d’alta per rebre la nostra newsletter
Go
Twitter
Segueix-nos al twitter @crimscat i entera’t de totes les nostres novetats
Facebook
Visita’ns al facebook i connecta’t a la comunitat de crims.cat
crims.cat