Crims.cat

Notícies

Món Negre. Notícies

Assabenta't de tot

Entrevista a Massimo Carlotto

08.04.2012 | 13:30 hores | 0 Opinions

Aqui teniu una entrevista amb un dels grans escriptors del giallo. Espero que us agradi!

“Itàlia és un país que s’està precipitant cap a un abisme sense fi”

Massimo Carlotto (Pàdua, 1956) és un dels escriptors més rellevants de la novel·la negra italiana actual. Qualsevol títol és recomanable per entrar dins de la seu món narratiu que es caracteritza per emprar la novel·la com un instrument per explorar la realitat.
En català podeu llegir La vida fugint, un llibre que narra el seu cas més personal, l’anomenat “cas Carlotto”, que el va condemnar a set de clandestinitat per ser inculpat d’un assassinat que mai va arribar a cometre. Convidat d’excepció al Festival Olot Negre vam poder xerrar amb ell i entrevistar-lo.

1. Les seves novel·les s’han caracteritzat sempre per mostrar un realisme cru i descarnat, és potser aquest aspecte el que l’ha dut a escriure novel·les negres?

Jo crec que el paper del “polar” i de la novel·la policíaca consisteix a descriure la realitat utilitzant com a pretext una història criminal. Penso que es tracta d’una literatura ètica, moral i política.

2. Com veus la situació actual a Itàlia? És tan decadent i preocupant com sembla?

En aquest moment, Itàlia és un país que s’està precipitant cap a un abisme sense fi. Corrupció, la tota poderosa màfia, la il·legalitat econòmica per totes bandes…són només alguns dels aspectes d’aquesta degradació. La veritat, és que necessitarem molts anys per transformar Itàlia en un país decent.

3. Quan llegeixo les teves novel·les tinc la sensació que no creus en absolut en la justícia. Ens trobem realment perduts per aquestes institucions?

Jo crec en la justícia però la que tenim avui dia és incapaç d’afrontar amb equanimitat els grans reptes de la criminalitat moderna. A Itàlia, la gent té una pèssima idea de la magistratura, ja sigui en sentit positiu o negatiu. Ho tot és negre o tot és blanc: els jutges o bé son sants, o bé dimonis. Amb aquesta visió de les coses estem realment perduts.

4.- ¿Quins són els teus referents a l’hora d’escriure? O millor dit, quins són els autors que més t’han influït?

Inicialment, Manuel Vázquez Montalbán, Raymond Chandler, Dashiell Hammett, Elmore Leonard, però després d’un centenar de novel·les llegides he madurat pel que fa a la meva sana confusió contaminada també pel món del cinema, el còmic, l’assaig...Ara puc dir que ja no tinc referents, tinc passions però haig de tenir-les allunyades per no contaminar la meva escriptura.

5. Parlem una mica de la teva vida i d’aquell llibre La vida fugint. Com veus amb una certa distància tot el teu procés. Quina visió t’ha quedat després d’un cert temps de tot aquell allò?

La veritat? Han passat ja massa anys perquè tingui un record precís.

6. Què et porta a escriure novel·les tan “negres” (i perdona l’expressió) tan plenes de dolor, clandestines, salvatges… Tot el que dius és veritat? Com et documentes per escriure-les?

Tot, absolutament tot, és veritat. Jo tardo tres anys, de mitjana, per escriure un llibre. Durant dos anys investigo en profunditat sobre la realitat de la història fins quedar impregnat com una esponja i després em sento davant de l’ordinador i em prenc un any per a la redacció de la novel·la. Cadascun dels meus llibres és un projecte literari per explicar l’evolució del crim a Itàlia i la realitat social, política, econòmica i històrica que rodeja als esdeveniments narrats.

7- Com descriuries la situació actual del gènere policíac a Itàlia, de l’anomenat “giallo”. Quins autors destacaries?

A Itàlia, la situació és molt bona. Hi ha alguns joves escriptors com el col·lectiu Sabor, Matteo Strukul i d’altres que estan triomfant per les seves habilitats.

8- Els lectors trobem a faltar la sèrie Buratti, de la que només hem pogut llegir dos títols. Tens constància que es publicaran properament les que manquen?

No en sé res de res. Espero que algun editor publiqui com a mínim “L’amor del bandoler”, que ha tingut un gran èxit a Itàlia i als EUA.

9.- En quins projectes treballes ara? Quan tindrem propera novel·la?

Estic acabant Alla fine di un giorno noioso que és la continuació de Arrivederci amore, ciao per explicar com al Nord-est italià la relació entre les màfies, la política i les finances s’ha tornat una realitat que condiciona la societat i l’economia del territori.

Àlex Martín Escribà

 

 

 

 

 

 

Opinions

Hi han 0 opinions disponibles.

Connecta amb nosaltres

Newsletter
Dona’t d’alta per rebre la nostra newsletter
Go
Twitter
Segueix-nos al twitter @crimscat i entera’t de totes les nostres novetats
Facebook
Visita’ns al facebook i connecta’t a la comunitat de crims.cat
crims.cat