Crims.cat

Ressenyes

Món Negre. Ressenyes

Assabenta't de tot

Quan la nit mata el dia, d'Agustí Vehí (BIS)

Escrit per: Àlex Martín Escribà - 13.03.2012 | 09:26 | 0 Opinions

NEGRA I HISTÒRICA

 

El gènere criminal a casa nostra travessa un moment esplendorós. Aquest afirmació és gràcies a culpables com Agustí Vehí, escriptor empordanès ben interessant, que transpira un estil ben exclusiu. Les seves novel·les són frontereres, repletes d’elements històrics barrejats de manera magistral amb elements de gènere negre. Ja ho va demostrar amb novel·les com Abans del silenci (Premi Ferran Canyameres, 2009) i Ginesta pels morts: un blues empordanès (2010). Ara li toca el torn a Quan la nit mata el dia, guanyadora del IV Premi Crims de Tinta a la millor novel·la negra, d’intriga i policíaca.

En aquesta ocasió, tot comença amb la troballa d’un cadàver, Juan Antonio Hinojosa, el delegat local de la Falange a Figueres, assassinat brutalment al seu domicili. Aquest pretext li serveix a l’escriptor per ambientar la novel·la en aquesta localitat durant l’època de postguerra, concretament l’any 1958, un període especialment repressiu sota la dictadura franquista.

De fet, la descoberta d’aquest cos origina que els dos antagònics protagonistes, l’inspector Carlos Iríbar, de la Brigada d’investigació Criminal i Lopera, de la Politíco-Social, siguin els encarregats d’investigar el cas. A mida que avança la narració trobarem un seguit de troballes i pressions de tota mena. Paral·lelament hi ha una relació amorosa –tema força recurrent a la seva narrativa- amb un personatge femení ben enigmàtic que conjumina de manera magistral un equilibri entre l’amor i la tragèdia viscuda que no es resol fins a la darrera pàgina. Tot plegat, es complementa amb unes accions reconstruïdes amb tota versemblança, humorisme i una prosa que fa de molt bon llegir. Sens dubte, la complexitat idiomàtica (català-castellà) al llarg de tota la novel·la està perfectament resolta amb uns diàlegs ben treballats i caricaturitzats.

Un altre dels punts forts rau en l’aportació d’una crònica històrica i policíaca fent valer els coneixements de l’escriptor com a doctor en la matèria i sotsinspector de la Guàrdia Urbana. Vehí demostra els seus coneixements al voltant del cos policial així com tota la reconstrucció històrica amb alguns salts temporals perfectament estructurats, on es poden veure les ferides de la Guerra Civil. Com recorda un dels personatges “la misèria que portaven als ulls, els rostres que explicaven històries de gana i de por i com la gent, quan passaven pels carrers, sense importar el que deien els militars que els vigilaven, els donaven aigua, menjar o roba. Uns dies més tard van començar a sentir rumors d’afusellaments i sobre gent que havia de fugir a França o que s’havia amagat.”

I encara n’hi ha més: l’arrelament de l’espai geogràfic de l’Empordà (Figueres en aquest cas com un dels senyals d’identitat de l’escriptor), un llenguatge molt ben emprat amb diversitat de registres combinats amb uns tocs humorístics i irònics imprescindibles. Precisament, Raymond Chandler –un dels pares d’aquest tipus de literatura- afirmava que “narrant successos violents el novel·lista té l’obligació d’allunyar al lector del horror i la millor manera de fer-ho és a través de l’humor”. Sens dubte, Vehí li pren la paraula i ens dóna la dosi exacta d’humor en cada capítol.

Ja ho veieu. Molt recomanable, entretinguda, vibrant i clàssica de mena però amb uns moments ben ètics i ben negres. Un cop més, una nova demostració que mostra com el gènere històric i el negre formen una barreja indissoluble que crea adeptes i que s’ha convertit avui dia en tot un gènere de masses.

 

 

 

Agustí Vehí

Quan la nit mata el dia

Ed. La Magrana

2011, 221 pàgines.

 

Opinions

Hi han 0 opinions disponibles.

Connecta amb nosaltres

Newsletter
Dona’t d’alta per rebre la nostra newsletter
Go
Twitter
Segueix-nos al twitter @crimscat i entera’t de totes les nostres novetats
Facebook
Visita’ns al facebook i connecta’t a la comunitat de crims.cat
crims.cat