Crims.cat

Ressenyes

Món Negre. Ressenyes

Assabenta't de tot

Negres memòries

Escrit per: Àlex Martín i Escribà - 24.10.2011 | 17:43 | 0 Opinions

Memòria històrica i gènere negre s’han convertit darrerament en una de les fórmules literàries de major èxit. Aquest és el cas de Negres Tempestes, guanyadora de la tercera edició del premi Crims de Tinta, el més ben dotat de novel·la negra en llengua catalana.

La guanyadora, Teresa Solana, escriptora reconeguda internacionalment gràcies a la sèrie protagonitzada per dos germans bessons, Borja i Eduard, amb dos títols publicats fins ara: Un crim imperfecte (2007) i Dreçera al paradís (2008) que ha rebut diversos reconeixements i premis. Darrerament i dins del gènere negre ha publicat també un recull de contes sota el títol Set casos de sang i fetge i una història d’amor.

En aquesta ocasió, l’autora estrena nous personatges i empra l’esquema clàssic de la novel·la detectivesca (assassinat, investigació i resolució) per introduir el que més li interessa: l’etern debat de la llei de la memòria històrica. La troballa del cadàver d’un reconegut catedràtic al despatx de la facultat d’història —especialista en temes de la Guerra Civil—i  l’aparició d’un segon mort que sembla tenir alguna relació li serveix a Solana per crear tot un entramat amb un transfons ben captivador.

Ambientada a la Barcelona actual i postmoderna l’escriptora aprofita la trama per evocar els anys de la Guerra Civil i de la postguerra. I és que en el fons hi ha tot un homenatge als brigadistes, al periodisme d’investigació i als afusellats al Camp de la Bota. En definitiva, una mirada crítica perquè com ha manifestat l’escriptora “la història no es pot silenciar. Les ferides que no s’han tancat bé ha provocat que ara passin coses que passen. Les víctimes tenen dret que els hi facin justícia. Em molesta molt la idea tan prodigada darrerament de que tots dos bàndols eren iguals. No”.

Al capdavant de la trama, una excèntrica protagonista, Norma Forester, néta d’un brigadista de Manchester, antropòloga de formació i, és clar, sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra de professió. Ella i el seu company, en Gabriel, hauran d’enfrontar-se amb alguns fantasmes del passat i veure-se-les com alguns companys de feina no aproven ben bé tots els seus mètodes.

Però encara hi ha més aspectes a destacar: en primer lloc, la construcció dels personatges com un dels elements més interessants de la novel·la. Entre ells, la idiosincràtica família que rodeja a la protagonista, que a més de tenir un grapat de dones a casa seva totes elles amb noms d’heroïnes d’òperes (Norma, Violeta, Mimí, Margarida) hi ha tot un treball de retractació: des d’un marit forense, un cunyat homosexual, una mare hippy, una tieta afeccionada a la informàtica que és monja de clausura i viu al Monestir de Pedralbes, una filla ocupa, naturista, anarquista, conflictiva i escampada pels barris de Gràcia i una besàvia que va descalça pel pis, que es nega a prendre medicaments i que es dedica a mirar programes televisius de canals estrangers l’idioma dels quals no entén en absolut.

Ja ho veieu. Divertida, vibrant i clàssica de mena però amb uns moments ben ètics i ben negres. Podríem dir-ne històrica per reivindicació i negra per devoció. Una barreja que crea adeptes i que s’ha convertit a hores d’ara en tot un gènere de masses.

Negres Tempestes
Teresa Solana
Ed. La Magrana, 2010
18 €

Opinions

Hi han 0 opinions disponibles.

Connecta amb nosaltres

Newsletter
Dona’t d’alta per rebre la nostra newsletter
Go
Twitter
Segueix-nos al twitter @crimscat i entera’t de totes les nostres novetats
Facebook
Visita’ns al facebook i connecta’t a la comunitat de crims.cat
crims.cat