Crims.cat

Ressenyes

Món Negre. Ressenyes

Assabenta't de tot

Relacions Sadomasoquistes

Escrit per: Àlex Martín Escribà - 07.12.2011 | 16:04 | 0 Opinions

En ocasions una adaptació cinematogràfica serveix per donar a conèixer un escriptor. Aquest és el cas de La piel que habito, dirigida per Pedro Almodóvar, que ha tingut com a font d’inspiració la novel·la Taràntula, de Thierry Jonquet.

L’enhorabona de la publicació és recordar la figura de l’escriptor francès, un dels màxims exponents de la novel·la negra contemporània, i més concretament del neo-polar, un grup renovador a França de la novel·la policíaca des dels anys setanta que es va proposar avançar en la línia dels clàssics autors nord-americans (Dashiell Hammett i Raymond Chandler), emprant la via de la perspectiva crítica per plasmar als seus escrits una determinada problemàtica político-social. Juntament amb Jonquet cal destacar escriptors com Jean Claude Izzo, Didier Daeninckx o Jean Vautrin, entre d’altres.

Autor de nombroses novel·les ben recomanables -no us perdeu títols com Ad vitam aeternam, Mémoire en cage i Les Orpailleurs (aquestes dues darreres encara no traduïdes) –l’estil de Jonquet destaca per la capacitat d’abordar el gènere negre des de l’òptica de personatges quotidians i situacions corrents, aspectes que han dotat a les seves novel·les d’un realisme voraç i intens. Gran narrador satíric i crític social, la majoria dels seus escrits s’han alimentat sempre de trames de la societat ben actuals.

En aquest sentit, Taràntula no n’és pas una excepció. De la mateixa manera que una aranya va construint meticulosament el teixit per capturar a les seves víctimes, l’escriptor francès fa el mateix amb els seus protagonistes per acabar caçant al lector. De manera lenta, misteriosa i feroç assistim a una narració esgarrifosa i desenfrenada d’una sèrie de personatges que estan destinats a la més absoluta fatalitat. Un història malaltissa de dues dones unides a la vida d’un respectable cirurgià plàstic anomenat Richard Lafargue. De noms, Viviane i Ève semblen destinades a la més absoluta perdició. La primera d’elles, filla del cirurgià, és una noia precoçment envellida que pateix els estralls de la bogeria en un manicomi. La segona, Ève, és una jove trastocada per un fet dolorós del passat que amaga bona part del secret de la trama.

A més del fatídic triangle protagonista, format per una boja, un home malaltís i una dona fatal s’uneix un jove lladre anomenat Àlex, que ha robat un banc sent identificat per les càmeres de seguretat. Per aquest motiu, aquest personatge necessita de forma imminent els serveis d’un cirurgià per poder passar inadvertit i aconseguir l’alliberament. Per completar la trama ens trobem amb un monòleg paral·lel d’un jove que és objecte d’una revenja per part d’un home fred, al que anomena Taràntula.

Enxarxats en una teranyina sense sortida, tots els personatges intenten escapar del seu passat i del seu dolor pagant per aconseguir-ho el preu que sigui necessari. Tot això, ambientat en un tema tan actual com el sòrdid món de les transformacions ètiques i estètiques, ja sigui transfigurant cossos aliens o mutant rostres d’identitat. A mida que transcorren els fets el lector esbrinarà la magnitud de tals perversions que estableixen unes relacions ben sadomasoquistes.

Així doncs, una adaptació cinematogràfica que independentment del seu resultat i èxit ens permet homenatjar un escriptor que ens va deixar fa vora un parell d’anys. Que això serveixi per llegir la seva obra i començar per Taràntula, una història ben fetitxista i perversa sobre l’amor, la sexualitat i les seves cadenes.

Taràntula
Thierry Jonquet
Ed. Bromera
155 pàgines
2011

Opinions

Hi han 0 opinions disponibles.

Connecta amb nosaltres

Newsletter
Dona’t d’alta per rebre la nostra newsletter
Go
Twitter
Segueix-nos al twitter @crimscat i entera’t de totes les nostres novetats
Facebook
Visita’ns al facebook i connecta’t a la comunitat de crims.cat
crims.cat